Benvinguts
Garri
és
un
cas
certament
singular:
des
de
la
seua
reincorporació
fa
uns
anys
a
la
cançó, ha estat movent-se totalment al marge dels circuits comercials i la indústria musical.
Disposa
d'un
estudi
a
casa
seua
on
va
enregistrant
tranquil·lament
les
noves
cançons
i,
quan
li
sembla
escaient,
edita
una
maqueta
per
distribuir-la
als
seus
concerts.
Diguem-ho
ja:
aquestes
maquetes
són
petites
joies
d'orfebreria
artesanal
que
tots
els
interessats
en
la
música
valenciana
haurien
d'intentar
col·leccionar;
cançons
delicioses,
interpretades
amb
una
sensualitat
i
una
serenitat
encomanadisses,
amb
arranjaments
molt
treballats
de
guitarra
-Josep
Vicent
Tallada-
i
harmònica
-Samuel
Iborra-
que
barregen
influències
mediterrànies
i
californianes
com
ja
ho
feien
Pep
Laguarda
&
Tapineria
(
grup
del
qual
fou
membre
fundador
),
Pau
Riba,
Jaume
Sisa,
Remigi
Palmero
o
Juli
Bustamante
en
les
seues
primeres gravacions.
Garri
és,
com
abans
ho
foren
Òscar
Briz
o
Pinka
--autors
d'obres
mestres,
com
Pur
desig
i
De
cap,
que
han
passat
desapercebudes--,
un
dels
petits
tresors
d'aqueix
país
invisible
que
roman
ocult
sota
tones
de
ciment,
palaus
de
les
arts,
copes
amèriques
i
polítics moralment i intel·lectualment indigents.
Vicent Frechina | dijous, 16 de març de 2006.